Un sensor fotoelèctric o ull fotoelèctric és un dispositiu que utilitza un emissor de llum (normalment infraroig) i un receptor fotoelèctric per trobar la distància, absència o presència d'un objecte. S'utilitza principalment en la fabricació industrial. Hi ha tres tipus útils diferents: oposat (a través del feix), retro-reflectant i detecció de proximitat (dispersió).

Tipus de

Els sensors fotoelèctrics autònoms inclouen dispositius òptics i dispositius electrònics. Només necessita una font d'alimentació. El sensor realitza la seva pròpia modulació, demodulació, amplificació i commutació de sortida. Alguns sensors independents proporcionen opcions, com ara temporitzadors de control integrats o comptadors. A causa del progrés tecnològic, els sensors fotoelèctrics autònoms són cada vegada més petits.

El sensor fotoelèctric remot utilitzat per a la teledetecció només conté els components òptics del sensor. Els circuits d'entrada, amplificació i commutació de sortida es troben en altres llocs, normalment al tauler de control. Això fa que el sensor sigui molt petit. A més, els controladors de sensors són més fàcils d'utilitzar perquè poden ser més grans.

Quan l'espai està restringit o l'entorn és massa dur, fins i tot per a sensors remots, es pot utilitzar fibra òptica. La fibra òptica és un element de detecció mecànica passiva. Es poden utilitzar amb sensors remots o independents. No tenen circuits ni peces mòbils, i poden introduir i sortir de la llum de manera segura en entorns durs.