El sensor de distància és un sensor que utilitza ultrasons o làser per mesurar la distància d'un objecte. S'utilitza principalment per mesurar la llei dels canvis de posició d'un objecte en moviment al llarg del temps. Es pot utilitzar per completar una varietat de determinacions cinemàtiques i dinàmiques.
Els sensors de distància es poden dividir en sensors de distància òptics, sensors de distància infrarojos, sensors de distància ultrasònics, etc., segons els seus principis de funcionament. La majoria dels sensors de distància utilitzats als telèfons mòbils són sensors de distància d'infrarojos, que tenen un tub emissor d'infrarojos i un tub receptor d'infrarojos. Quan la llum infraroja emesa pel tub emissor és rebuda pel tub receptor, indica que la distància és propera i la pantalla s'ha d'apagar per evitar un mal funcionament. , I quan el tub receptor no pot rebre el raig infrarojo emès pel tub transmissor, indica que la distància és llunyana i no cal apagar la pantalla. Els principis de funcionament d'altres tipus de sensors de distància també són similars. També es jutgen per l'emissió i recepció d'una determinada substància. La substància emesa pot ser ones ultrasòniques, polsos de llum, etc.
Un dispositiu que detecta el canvi físic d'un objecte mitjançant diversos elements i converteix el canvi en una distància per mesurar la distància i el desplaçament del sensor a l'objecte.